…així en Serpent els oferí
una poma dolça i sucosa.
«Un mos i veureu quina cosa»
—digué— «Se us obrirà el magí».
Sense pensar-s’ho un sol instant,
l’Adam es va llençar a pel fruit.
Mastegant sense cap neguit
Li va abastar. I la seva amant
la prengué, cautelosament.
Eva mossegà, al·lucinada
en veure, l’Adam, que es tapava
el penis erecte i turgent.
Llavors, notà, mentre empassava,
créixer la més terrible urgència,
devorant tota la innocència
que l’ànima li aixoplugava.
Capcot i vergonyosament,
l’Adam demanà com estava.
Ella li feu alçar la mirada:
«La veritat?» digué «Ardent!»
La Serpent feu una riallada:
«Ara us sentiu molt diferents
perquè a la fi sou conscients.
I doncs; què us sembla la jugada?»
Cara a cara, l’Eva i l’Adam
xiuxiuejaven mentre es tocaven,
les mans, que de pell a pell dansaven
amb una passió desbordant.
«Bé, jo us deixo» el Serpent xiulà
«Veig que teniu un tema urgent»
L’Eva, però, al darrer moment
el rèptil fugisser enxampà.
quE GràCIes a Tu teniM el cOneIXEmENT SOBRE el Bé I El mAl NecEsSitEm sabER més Ara qUE has AcONsEgUiT Fer-NoS inDIgNeS dE VIuRE En EL PaRaDís MeREixEm SABEr-Lo ToT I ens hAS d’EnsENYAR LA mANeRA d’APREndrE
L’Eva va acostar la serp a la seva boca i arrencà un gran mos. Ho va mastegar amb la sang caient sobre els seus pits, cobrint-los completament. L’erecció de l’Adam va tornar, aixecant un penis que ja no amagava. Quan la dona li va oferir la carn, l’home la va acceptar i ignorant el xiuxiueig llastimós d’en Serpent, va donar una mossegada. Van menjar i van beure la sang de la serp fins a acabar-la. Llavors van fornicar. I van fornicar. I van tornar a fornicar. I van llepar la sang que tacava les seves pells, barrejada amb la suor, semen i flux vaginal i van aprendre. I van aprendre. I van aprendre. I quan l’Àngel va arribar on estaven, la lluentor de la seva Espasa Ardent els indicà on havien d’anar si volien continuar aprenent.