Fa ja alguns anys que, en especial amb en Pere Quintana i amb d’altres persones, parlem del concepte d’Amish Digital per definir aquells que decideixen no abraçar de forma cega tot i qualsevol avenç tecnològic, en especial aquells relacionats amb Internet.


Quan hom sent o llegeix el mot «Amish», ràpidament li ve al cap una imatge típica. Segurament sigui la d’un home vestit amb pantalons i camisa; amb una llarga barba sense bigoti i abillat amb un barret; i segurament conduint un cotxe de cavalls. Quan es pregunta per ells, sovint la resposta és que els Amish són “aquells que no fan servir electricitat i odien la tecnologia”.

Encara que molt estereotípic, tot resulta veritat però amb certs matisos. Els amish tenen regles específiques en tant a la vestimenta, el transport i el pèl de la cara, però les raons per les quals estan tecnològicament ancorats al segle XIX no són un mer refús perquè sí a la tecnologia.

De fet, no ho estan gens ni mica d’ancorats al segle XIX. Per exemple, molts amish tenen telèfon a casa. Bé, no exactament a casa, ja que no és permès tenir-lo dins, però això no impedeix instal·lar una línia telefònica a l’exterior. Encara que les moguin a base de tracció animal, no fan servir aixades de fusta. I encara que no tinguin neveres, congeladors, televisió (una saníssima elecció!) ni aparells elèctrics dins de casa, molts d’ells empren generadors elèctrics en determinats moments per a les feines agrícoles a les quals es dediquen.

Aquest no és un text d’investigació exhaustiva sobre els amish, d’altra banda un projecte interessant i atractiu, ni una explicació extensiva del perquè ni del com els Amish fan servir la tecnologia de la forma en què la fan servir, ni molt menys un estudi teològic d’aquesta branca del cristianisme protestant.

Òbviament és necessari tenir cert coneixement de certs aspectes per tal de comprendre el procés històric i la situació actual dels amish. Per això és necessària una molt lleugera introducció al món Amish, explicant certs aspectes que es consideren clau per a la seva aplicació a la definició d’Amish Digital, un concepte que vol definir aquella persona que, com els amish analògics de barba i barret, es pren la vida –en especial la tecnologia– moderna amb certa visió, profunditat i reflexió.

En cap cas es tracta d’una definició analògica ni de cap metàfora religiosa, però sí que s’inclouen certs conceptes religiosos, tot i que no només del cristianisme anabaptista. Aquest ús de termes i conceptes religiosos no pretén ser cap mofa, befa, defensa ni proselitisme de cap religió ni de cap sistema de creences en concret, ja que es considera que el fet i l’experiència religiosa s’han de viure, principalment, de forma íntima i personal, examinant la pròpia consciència i actuant en conseqüència.

De la mateixa forma que es farà una lleugera introducció al món amish, també es farà una lleugera introducció a certs conceptes tècnics i tecnològics per tal d’intentar mostrar l’abast d’aquesta banalització conceptual i el retrocés de la separació entre vida privada i vida pública.

Òbviament hi ha persones que viuen perfectament en la ignorància tecnològica completa, el neoluddisme més agressiu, o la hiperconnexió total i absoluta que somnia en convertir-se en un cíborg. Aquesta sèrie d’articles no va destinat a ells, sinó a tots aquells que comencen a preguntar-se per què fem les coses que fem, per què ens comportem de la forma que ens comportem, o els possibles destins, com a persones i com a societat, que ens esperen.

Continuarà…

Foto: Daveynin