La Martina és massa bona persona, li porten dient tota la vida. És d’aquella mena de gent que obre la porta i deixa passar, que somriu als nens encara que acabin d’estampar-li una pilota a la cara amb un crit de gol al darrera, que demana sempre excuses quan topa amb algú que va distret amb el mòbil o que diu als pares que treballa a l’Hormiguero de guionista després d’haver-li pagat la carrera de comunicació audiovisual. La Martina en realitat treballa a les nits d’auxiliar en un programa de tarot de baixíssima audiència amb el Marc, el càmera i l’Hugo, el tarotista.
El tarotista Hugo no s’anomena així, fóra de plató es diu Jordi i l’any que ve farà vint-i-cinc anys que està casat amb la Carme i també farà deu anys que li diu a la Carme que treballa a les nits de vigilant d’aparcament quan en realitat va a fer de tarotista. Així en Jordi a les nou del vespre quan ja ha sopat, es posa la camisa blanca de coll rígid, s’acomiada de la Carme amb dos petons i condueix fins els estudis del programa. Normalment és el primer en arribar, s’asseu davant el tocador dels vestuaris i es comença a transmutar en l’Hugo; es treu curosament la camisa i es posa una túnica lila, s’embetuma tota la cara de Nivea i després es posa maquillatge i rímel negre. Finalment es posa unes ulleres fantàstiques, una perruca rossa que li cobreix les entrades i un anell immens al dit anular.
En Marc és el càmera i per qüestions de pressupost també el regidor. Espetega els dits amb agilitat i fa que l’Hugo reaccioni en directe quan cal. Ho controla tot amb el mòbil, el què s’ha d’enfocar, les trucades, el só a plató…En Marc però vol ser youtuber famós i no haver de treballar, té un estil propi; surt sempre de perfil en els vídeos, mirant sempre cap a l’esquerra de la imatge com si parlés amb la paret. Malgrat el caràcter trencador té molt poques visites i això fa patir a la Lluïsa, la seva promesa, que li mira en bucle els vídeos per pujar audiència.
El programa comença a les onze. El Jordi que ja és plenament l’Hugo quan falten cinc minuts per començar, s’asseu mirant de reüll l’objectiu de la càmera i va jugant amb les cartes, ara les divideix en dos piles, ara les deixa anar per damunt la taula, ara les recull de nou, en torna a fer dos plecs i fa que s’encabeixin l’un amb l’altre soltant-les amb el dit gros. Entre tant cantusseja una cançó dels setanta que ningú coneix.
-Com anirà el programa d’avui Hugo? -Pregunta la Martina.
-Les cartes diuen que fantàsticament estimada, oi que avui em posaràs de fons la via làctia? Em sento celestial.
Ara que en Marc avisa que queden tres minuts és el moment d’encendre el ciri blau que hi ha damunt la taula. Quan en queden dos l’Hugo s’humiteja els llavis i en Marc aixeca el braç amb el dit index apuntant al sostre, ara ha d’estar molt pendent d’aquest gest; quan estiguin en antena el baixarà i l’apuntarà directament a ell, serà el moment de començar.
-Dins -Diu el Marc. Una musica que tan podria ser d’un centre d’estètica com d’un ascensor comença a tot volum i baixa en començar a parlar l’Hugo.
-Bona nit amigues i amics, estem en directe aquesta màgica nit per estar amb vosaltres, avui la Lluna està a Sagitari, el més erudit dels signes, i el planeta de la comunicació, Mercuri, acaba d’entrar a Bessons. Tu estàs a casa i aquí a Astroshow tens una porta oberta, línies obertes per a tu, des d’aquí només volem que siguis més feliç.
Passen deu minuts, l’Hugo que encara no ha callat des de que ha començat el programa mescla un cop i un altre les 78 cartes que aboca repetidament damunt la taula, en Marc canvia el primer pla del tarotista per la flama de l’espelma que fa un lleu bellugueig hipnòtic.
-Et podem oferir l’ajuda d’avançar-te al que et vindrà amb l’amor, en la feina, totes les preocupacions que tens, el que et fa que el cap no et pari de donar voltes… la solució; només has de trucar al telèfon que surt al peu de la imatge…
La Martina es mossega l’ungla del dit gros, ja fa vint minuts que ha començat el programa i ningú truca, veu com l’Hugo comença a estossegar i el Marc que puja el volum de la música amb el mòbil. Per un angle fora de càmera aconsegueix posar un got d’aigua entre l’espelma i les cartes.
-Ara mateix pots començar a prendre les teves decisions, i aquí et volem ajudar, és important avançar-te al futur, i que puguis actuar amb resultat positiu per tu, línies obertes …
Trenta minuts i cap trucada, l’Hugo que no ha parat de xerrotejar, se li comença a acumular saliva espessa i blanquinosa a la comissura dels llavis. La Martina recula pel passadís i es tanca al vestuari, rodejada de pólvores i pinzells agafa el mòbil i marca el telèfon de directe al plató. Després d’un missatge on no s’entén res sobre tarifes en xarxa mòbil i fixa, entra en directe. Hi ha una trucada, en Marc fa espetegar els dits, l’Hugo obre els ulls i veu un glop d’aigua.
-Bona nit, amb quin símbol parlo?
-Peixos, soc peixos.
-Et pots treure les sabates i toca el terra peixos?
-Sí és clar. -La Martina es descalça dins el vestuari.
-Ara ja estem més connectats, quina és la teva angoixa?
-Bé, jo vull saber com m’anirà la feina…
-Despleguem les cartes…-les cartes es sacsegen joioses entre les mans de l’Hugo- dreta o esquerra?
-Esquerra…
-Preguntes per la feina estimada? Genial, surt el penjat!
L’Hugo escampa les cartes damunt la taula, està exultant. La flama del ciri sembla tocar el cel i la via làctia es recargola magnèticament darrera la perruca estarrufada. La trucada dura vint minuts i trenta euros per la Martina. Aquesta tirada de cartes fa que s’animi més gent i reben la picada Sagitari per saber quan serà àvia i de Lleó per saber si malauradament al final li daran l’alta mèdica.
A l’endemà en Jordi baixa a esmorzar, té ganes de xerrar.
-No creuràs el què va passar ahir Carme; un paio assegurava que havia aparcat el cotxe a la primera planta i després de voltar una i una altra vegada per tot l’aparcament, resulta que al final havia vingut en metro, t’ho pots creure? Hahaha.
El telèfon mòbil de la Martina sona fins que salta la bústia de veu.
-Nena que encara dorms? Quines hores, res que et volíem dir que ahir vam veure el programa, quina gràcia això del Hormiguero, tens molta traça amb això dels jocs als convidats de debò, ho dic sempre a la perruqueria, això ho fa la meva nena. Res, que ens veiem diumenge, faré arròs.
El Marc està tant emocionat que no ha begut ni un glop del red-bull a l’esmorzar.
-Ho has vist Lluïsa? Tres-centes vint-i-dues! Tres-centes vint-i-dues visites! Els meus videos agraden nena, estàs amb algú important.