Aquests dies farà vora un any que va començar a pensar-se això de Le Tapiriste. La caloreta estiuenca, un parell de cerveses amb gent de confiança i el que semblava una boutade, es van convertir en la primera revista digital antiactualitat i sense opinió del panorama català.
Una de les moltes raons del naixement de Le Tapiriste, a banda de les indicades en l’anterior Editorial, va ser la guerrilla contra els mitjans de comunicació. Aquests mitjans que, de fa massa, es dediquen a fabricar informació, a fer notícies de fets insubstancials i a disfressar la informació per tal d’aconseguir visites, clics i diners de publicitat. Benvinguts a Google Adwords. Benvinguts l’any 2000.
En aquest poc menys d’un any, hem pogut constatar que cada cop més gent veu la realitat de la indústria noticorra –de notícia + cotorra–, i cada cop més persones apaguen les ràdios –o posen radiofórmula– i empren els diaris per la feina que millor fan: evitar que deixem petjades a terra un cop fregat.
Ens agradaria pensar que som la causa d’això, però sabem que no. La gent és prou intel·ligent per descobrir la gasòfia tard o d’hora. Ells solets s’enfonsaran. Fa anys que volta el run-run de La Crisi Del Periodisme, i per tal de salvar els darreres dels editors, s’han llençat tots a l’abisme del clickbait, dels druides i la merda per sopar.
Potser no serem els artífexs de la caiguda, però allà estarem per fer el copet final i ajudar, com tots vosaltres, persones de bé del món.
Join le tapiriste. Almenys riurem. Bon estiu!
Hem dit.
El Grand Fromage i el Conseller en Cap