Es precisa incorporar, per a una casa de la comarca de la Selva, persona per a fer de MAJORDOM. IMPRESCINDIBLE no tenir càrregues familiars. Disponibilitat completa els caps de setmana. (durant la setmana flexibilitat horària). Jornada completa. Les tasques a desenvolupar s’entenen des de tasques de jardineria o de vigilància, fins a tasques de cuina, neteja, prestar servei, etc.
-Un cafè, senyor Ripoll?
-Ja li truco al taxi senyor Ripoll.
-No pateixi, no es tornarà a repetir, demà li tindré les sabates enllustrades abans de llevar-se.
-L’abric, senyor Ripoll, em permet el braç dret… ara l’esquerre? Gràcies.
-Em sap greu, ja ho veig que està passat de sal, ho lamento. Ara li faig una altra cosa per sopar, senyor Ripoll.
-Senyor Ripoll, bon dia, són dos quarts de nou del matí. Li he engegat l’aixeta de la dutxa i ja és a 37 graus.
-L’esponja està ensabonada. Frego una mica més avall senyor Ripoll?
-L’eixugo senyor Ripoll. Em permet? Així, faci mitja volta. Gràcies. Ara el braç. -Disculpi, lamento atabalar-lo.
-Em sap greu però li he de demanar que apugi la barbeta per acabar d’afaitar-lo. Gràcies. Sí, el massatge li escampo, perdoni per tenir les mans fredes senyor Ripoll.
-Té l’esmorzar a taula. Amb el diari. Compte amb el cafè, que crema, i amb les escales, no s’entrebanqui senyor Ripoll.
Un veí de Blanes de 88 anys i que respon a les inicials de JRB, va perdre ahir la vida en precipitar-se per les escales del seu habitatge, segons van confirmar fonts policials.
El succés es va produir cap a les deu del matí, quan el seu propi personal de servei va avisar al 112 després que patís una caiguda en les escales interiors de l’immoble. Una ambulància i efectius de la Policia Local es van desplaçar fins al lloc dels fets, situat a la urbanització de Fenals, sense que es pogués fer res per la seva vida. Els facultatius van certificar la mort, a conseqüència del traumatisme sofert.
La comissió judicial i els mossos d’esquadra es van traslladar fins a l’immoble on van ocórrer els fets per a l’aixecament del cadàver. Els agents van iniciar una investigació inicial per aclarir la mort del veí si bé, segons han confirmat les mateixes fonts policials, tot apunta que es va tractar d’un fatal accident, al descartar qualsevol indici de participació d’una altra persona.
Després entrevistar-se amb les persones de l’entorn del mort i els veïns es va concloure que la víctima va patir una caiguda accidental per les escales.
Gira a l’esquerra tres voltes i para al quaranta.
Gira a la dreta passant dues vegades pel quaranta i para al seixanta.
Gira a l’esquerra una vegada passant pel seixanta i parant al vuitanta.
Gira a la dreta a poc a poc -ara se sent la respiració, intensa, el batec del cor que li esbudella el coll, com li tremolen els dits- fins a trobar un topall inèdit.
Clac.
La porta de la caixa forta s’obre lleugera després d’empassar-se la ferramenta que la falcava. La combinació que ha observat sigil·losament any darrere any és la mateixa i ha cedit indefensa un minut després de l’empenta que li ha endinyat al difunt.
Obre la motxilla quechua i hi emboteix tots els feixos de bitllets de cent i cinc-cents euros. Agafa també els feixos de cinquanta, tot i deixar-ne un parell. Ja té el que vol, ha de trucar a l’ambulància abans no passi massa estona. Decideix donar un cop d’ull a l’embalum de paperassa apilada a dins; escriptures, poders, títols universitaris, res més.
Agafa la bossa i la deixa ben visible al penja-robes de la seva habitació. Truca a l’ambulància, el jutge fa aixecar el cadàver, s’emporten el senyor Ripoll, la policia li pregunta coses banals, volen plegar, els veïns afirmen que el majordom es desvivia pel senyor i marxa tothom.
Ell també marxa amb la quetxua penjada a l’esquena, tanca amb clau la porta i agafa un taxi que el porta a l’hotel. Engega la televisió on brama un reality i se serveix una ampolleta del mini bar. És la primera vegada a la vida que no en mira l’indecent preu. L’adrenalina li ha baixat de cop i amb el whisky s’adorm fins l’endemà. Després de la dutxa se sorprèn plegant escrupolosament les tovalloles i netejant el marbre. S’obliga a no fer-se el llit.
Esmorza al bufet obert de l’hotel. Serveix quatre sucs de taronja de màquina a un grup d’anglesos i recull els trossos d’un plat que ha caigut a terra fent gran escàndol. Plega els coberts i el tovalló amb el cafè amb llet travessat.
Ha d’anar a les dotze a la casa. Hi serà la policia i el nebot que viu a Barcelona. Quan són a la porta li trasllada el condol. El nebot es passeja fent grans passes per la casa i fa un llistat matusser dels quadres i dels objectes daurats. Hi tornarà l’endemà, cal que esperin l’obertura del testament però creu que s’hi pot traslladar a viure entretant. Compta amb ell. Ell no diu res. Tanca de nou la porta i se’n va de nou a dormir a l’hotel.
Es lleva d’hora i recull la roba dins la maleta, s’emporta tots els sabonets. Paga el compte a recepció i agafa de nou un taxi cap a la casa del difunt senyor Ripoll. El nebot ja és a la porta i li retreu el retard. Ell li obre la porta i el deixa passar. Entra a la seva antiga habitació i hi penja la motxilla quetxua i obre la maleta damunt el llit. Fa dues voltes a l’habitació i surt de nou al rebedor.
El nebot enfila escales amunt i torna dins el batí setinat del difunt.
-Diu que no ha esmorzat? Bé crec que sí que li puc preparar quelcom senyor Ripoll.
-Em sap greu però el seu oncle només esmorzava cafè i torrades amb melmelada. Així , d’ara endavant, li preparo un esmorzar més de tipus anglès senyor Ripoll. Un té doncs li preparo?
-Sí, és curiós, fan el mateix tallatge el seu oncle i vostè senyor Ripoll. Faré portar seguit a la tintoreria els vestits, n’hi ha un de fosc que li quedarà perfecte per l’enterrament.
-Aquesta taca a les escales? És de la sang del seu oncle. Sí miraré de fregar-ho, potser costarà de marxar ara que ja han passat uns dies. Lamento que l’incomodi senyor Ripoll. Estic segur que ho puc remeiar.