En aquesta darrera part, el substrat per una lectura no corrent de Heart of darkness és claríssim. Kurtz ha descobert el significat real de «La Civilització» i s’hi ha abandonat: «[la selva] le había susurrado cosas de si mismo que desconocía hasta que no oyó el consejo de esa enorme soledad». I què passa quan s’està sol? «Al encontrarse sola en la selva [su alma] había mirado dentro de sí misma […] y se había vuelto loca». Hom podria pensar que en estar sol no té amb qui parlar i es torna boig. Això no té sentit sinó des de l’òptica racista colonial: per què un «fill d’Europa» hauria de tenir conversa amb els salvatges africans? El text mateix ens ho desmenteix, ja que sí que hi ha interacció. Per tant, Kurtz no és que es torni boig, és que reconeix que no és diferent d’un negre!!

La societat anglesa victoriana, opressiva fins a la bogeria, es defineix amb un codi de vestir i de fer, que és allò el que diferencia un Humà (civilitzat) d’un animal (un negre). Kurtz ha viscut prou temps a l’Àfrica francesa (fora de territori britànic) per poder comprendre la realitat: un cop treus els esmòquings i els barrets de copa (no està a territori Britànic i pot fer-ho) no és gaire diferent que un negre. Per això és «el cor de les tenebres»!! La pretesa bogeria, en realitat és la comprensió d’aquest fet. I per la civilització victoriana, aquest fet era una bogeria total i absoluta.

De tornada de l’estació, Marlow ha de «reparar el vaixell», que ja vam dir que era una metàfora de la «civilització». Marlow descriu la situació, rodejat de cargols, llimadures i peces inútils; atrapat amb les «eines del funcionament» de la civilització. Descriu el conflicte intern.

En arribar a Londres, Marlow ha comprès allò què va veure Kurtz en mirar dins del cor de les tenebres: «(Kurtz) atraía a los hombres por lo que en ellos había de más valioso». I què és el més valuós de les persones? La Humanitat!

Finalment, i per acabar amb tot, Marlow menteix a la promesa de Kurtz amb les seves darreres paraules, amb el seu llegat. No li explica la realitat de les seves paraules finals —l’horror, l’horror!—, sinó que va dir el seu nom, el nom de la seva estimada. En un intent de consolar la promesa de Kurtz, li diu que les seves darreres paraules van ser l’última connexió amb la civilització. I així, Marlow, que presumia d’haver entès a la perfecció a Kurtz, el traeix i es converteix en la màscara i l’engany de la civilització. Precisament, Marlow abraça la realitat de la Humanitat: interessats i egoistes, capaços de mentir i de fer el que calgui per aconseguir l’objectiu final: la supervivència.

The Heart of Darkness ofereix una lectura totalment crítica amb la societat britànica i l’afany de rapacitat disfressat com a «mesures civilitzadores benèfiques». Joseph Conrad va haver de camuflar tot això de forma subtil. Dir obertament, al segle XIX, que un negre era un ésser humà, li hauria portat problemes. Es veu que al Regne Unit, el bressol de la civilització moderna, no tenien en compte a fra Luís de León. I la civilització real es dóna —sempre s’ha donat—, quan es té cura de l’altre, és a dir quan el reconeixes com a humà.

Afirmar que tots els humans formem part d’un mateix sistema global, o que ens uneixen una sèrie de fets comuns que, precisament, ens atorguen la capacitat per a esdevenir humans, no implica res més que reconèixer aquesta capacitat. Perquè la humanitat es treballa i es nodreix, i cal desenvolupar-la. Hi ha molt animal salvatge, sota l’aparença humana. Per molt que parlin i facin discursos, poca cosa els separa dels animals. Per exemple, aquesta visió rònega, absurda i perversa de pretendre que tots siguem bons germans —encara que sigui per la força— i hi hagi bon rotllo. Tots hem de dir «bon dia!» a tothom, cada dia. Les diferències no tenen sentit, i si s’eliminen aquestes diferències, s’acabaran tots els problemes del món. Qui pensi això no vol el bé per a la Humanitat, sinó esclavitzar-la sota un sistema únic: un govern únic, amb una moneda única, i un pensament únic. Avui més que mai cal combatre la pulsió uniformitzadora i defensar la diferència i la diversitat. Només la diversitat obre la porta del futur. La uniformitat, la puresa, produeixen cretinisme, goll i malformacions genètiques que acaben amb l’espècie. Per assolir una veritable fraternitat humana universal, no només cal reconèixer i acceptar la diferència, també cal desfer-se de l’única cosa que és exactament en tots els animals amb forma humana: l’ànsia d’imposar el teu punt de vista a l’altre.