– Marxem de vacances la família Jovanovic, la família Petrovic i nosaltres. El preu del viatge depèn de si ets adult o nen. Si els adults paguen 350 corones i els nens 120 corones, quant ens costarà si nosaltres som dos adults i tres nens?

La Vesna arrenca un full quadriculat de la llibreta i retalla amb les tisores la banda que té els forats esquinçats de l’espiral. Tot seguit el doblega pel mig, el torna a obrir i plega una de les cantonades fins a la meitat formant un triangle. Amb l’ungla ressegueix i marca fortament els doblecs que va fent, intentant no fer fressa. Fer avions de paper és el seu passatemps a l’hora de classe; és incapaç de seguir els innumerables problemes que parloteja la mestra, coneguda amb el malnom de Xром, la coixa. La Xром quan no dicta deures explica una i una altra vegada la seva infantesa, com va agafar la tuberculosi i va quedar d’esguerrada, i com en passaven de gana. Retreu als alumnes que ara viuen en l’egoisme i que no valoren res del que tenen. La Xром vaticina sovint amb indolència que el nivell dels alumnes ha caigut estrepitosament i que espera que Tito faci quelcom.

-En Ratko m’ha portat dos formatges i mig de bola i tres d’ovella del seu poble. El preu del formatge de bola és de 10 corones i el d’ovella és de 21 corones. Quant li he de pagar?

Cada cop que la mestra rebusca en el llibre nous exercicis, la Vesna aprofita per continuar la seva aeronau; obre de nou la fulla i realitza la mateixa operació anterior amb l’altra cantonada, desclou tots els plecs i els examina satisfeta com si llegís el palmell d’una mà. Doblega el cantó superior del foli de manera que toca el plec del centre i ho repeteix amb el cantó dret. La professora de matemàtiques entretant segueix dictant els exercicis fent passes asimètriques per la tarima de l’aula.

-Estic llegint un llibre que m’agrada molt i té 72 pàgines. Vull arribar ja al final per saber com acaba. Si dissabte i diumenge llegeixo el doble de pàgines que de dilluns a divendres, quantes pàgines he de llegir al dia per acabar-ho en una setmana?

El paper torna a la posició que el primer doblec, aleshores plega les ales, vinclant el tros no punxegut del paper, aconseguint que surtin cap a enfora. Ja està l’avió de paper acabat a punt per volar.

La Vesna obre cautelosament la finestra i respira l’aire net que glopeja el cel blau i fred del gener. Recolza el canell a l’ampit i llença amb impuls l’avió. El vol és magnífic i generós, planejant per damunt de tot el pati fent giragonses i canvis de sentit de tota mena. La mestra, que ha estat al cas de la maniobra final, s’ha atansat fins a ella, li ha fotut un clatellot i li ha recriminat davant de tots els companys que mai faria res de bo a la vida, ni treballar ni res, que feina tindria a enlairar-se en un d’aquells avions que tant li agraden i que el seu futur seria devastador.

La canalla petita que és al pati amb els mocs penjant aixeca el cap atònita amb un pam de boca obert per gaudir de la trajectòria final de l’avio sense entendre d’on punyetes ha sortit. Entretant la Vesna, fa un crit de dolor esperant que algú la tregui d’aquell infern.

El dia que puja per primer cop a un avió és per xiripa. La persona encarregada d’assignar les rotacions de la tripulació de cabina ha confós les dues noies de l’equip anomenades Vesna; i una s’ha de quedar a terra i l’altre, la nostra Vesna de les matemàtiques està eufòrica; ha pogut conèixer Copenhague i dormir en un Sheraton, cosa que la fa escarnir-se interiorment en pensar en els fallits vaticinis de la professora tolida i els seus interminables problemes i amargor.

Quan l’aparell és a punt d’enlairar-se la nostra hostessa es palplanta al mig del passadís mentre s’escolta la benvinguda del pilot. Nota com tots els caps li busquen la mirada i se sent gustosament el centre d’atenció.

-Senyores i senyors passatgers, siguin tots benvinguts a bord del vol JAT367 amb destinació Belgrad. El temps de vol és aproximadament dues hores, abans de la sortida, però els demanem uns instants d’atenció on la tripulació els farà demostració dels aspectes de seguretat a bord d’aquest McDonnell Douglas DC-9. Esperem que tinguin un bon vol.

A continuació comença la locució gravada de les indicacions de seguretat pel vol i la Vesna aixeca els braços i comença a assenyalar davant i darrera seu conforme s’indica.

-A bord hi ha 8 sortides d’emergència, cadascuna de les quals estan marcades amb el senyal vermell de SORTIDA. Una guia lluminosa recorrent la part esquerra de passadís de la cabina els guiarà cap a la sortida més pròxima en cas de foscor. Hi ha 4 portes principals; dues al capdavant, una a l’esquerra i una a la dreta…

Agafa del carretó que té a tocar un petit cinturó, l’estén horitzontalment a l’alçada dels caps dels passatgers i fa tota una exemplificació de com cordar-lo, descordar-lo i estrènyer-lo. Acte seguit, tal i com li han ensenyat a l’acadèmia, ha de mostrar com s’ha de col·locar la màscara i l’armilla salvavides.

-…no inflin la seva armilla dins de la cabina ja que podria impedir la seva sortida a l’exterior. Senyores i senyors passatgers, els agraïm la seva atenció i els desitgem un bon vol amb la JAT.

La Vesna un cop ha escenificat totes les indicacions, desa el carretó i va caminant fins l’últim seient vigilant, mirant ara a la dreta, ara a l’esquerra si tothom va ben cordat o ha plegat la tauleta. Quan ja ha passat l’últim passatger seu a l’alçada de les ales esperant el reguitzell de dings del botó de trucada d’hostessa.

A les 16:01 quan sobrevolen Hersmdorf, l’avió desapareix dels radars de les sales de control i s’interrompen les comunicacions amb terra. La Vesna no enten res, no sap que ha passat, era buscant un sobre de sucre pel cafè del passatger de la fila quatre quan de sobte   tot s’ha sacsejat i ha sortit propulsada pels aires. No escolta res, només nota l’udol del vent que se li escola dins l’orella i dins el cap i li rebrega les galtes. Sap que cau però no es pot moure, ha fet diversos tirabuixons en l’aire i se sent perduda. L’avió, fruit d’una explosió, s’ha partit en dos a una alçada de 10.160 metres, fent que estigui completament fora de control i caigui a tota velocitat cap a la vessant nevada d’una muntanya enfront la població de Srbská Kamenice. La Vesna crida i crida per que veu que està caient i que morirà, i s’acumulen al seu cap les postes de sol i l’olor de l’esmalt d’ungles, i el primer glop de cervesa i el Na na na nananana, nannana, hey Jude i els cargolins de la goma d’esborrar damunt la taula, i el seu jersei preferit de coll alt blau i la Xром i el quantes corones hauran sobrat si he comprat tres pomes i quatre taronges i li he donat al fruiter un bitllet de deu i no té temps de pensar en el resultat.

En Bruno surt a fumar al pati de casa seva, l’encenedor fa dies que no va fi i no és fins el quart intent que l’espurna fa flama i pot encendre el cigar, està constipat i la dona des de dins li retreu que no hauria de fumar, en Bruno com a resposta deixa anar una bafarada de tabac que es mescla amb l’alè condensat pel fred. En aquell moment del no res, un enorme ferralla cau entre flames a escassos dos-cents metres davant seu, en Bruno que és al pati amb els mocs penjant aixeca el cap atònit amb un pam de boca obert per gaudir de la trajectòria final de l’avio sense entendre d’on punyetes ha sortit. Entretant la Vesna, fa un crit de dolor esperant que algú la tregui d’aquell infern.

***El 26 de gener del 1972, a l’avió on volava Vesna Vulovic va esclatar una bomba, posada pel grup terrorista d’extrema dreta Ustashe segons el govern iugoslau, mentre volava per sobre de la República Txeca en direcció a Zagreb i a una alçada de 10.160 metres. Segons la versió oficial, l’avió es va trencar en dos trossos, va caure durant tres minuts en caiguda lliure i va xocar contra la falda d’una muntanya gelada, prop de la localitat de Srbská Kamenice. Bruno Henke, una persona que vivia a la zona on va caure l’avió va ser el primer a arribar al lloc de l’accident i gràcies als seus coneixements de medicina va poder assistir-la, la Vesna es va trencar les cames, tres vèrtebres i el crani. L’any 1985 el Llibre Guinness dels Records la va convidar a assistir a Londres a una cerimònia en la qual la va inscriure amb el record de “supervivent a la caiguda des de més alçada sense paracaigudes”. Sir Paul McCartney (ídol de joventut de Vesna) li va lliurar el guardó.

Al gener de 2009, una investigació portada a terme per un grup de periodistes germano-txecs van publicar un reportatge que qüestionava la versió oficial. Noves evidències descobertes en documents classificats com a secrets apuntaven que l’avió va començar a experimentar problemes i va descendir bruscament, potser intentant un aterratge d’emergència o simplement buscant estabilitzar l’aeronau. Al desviar-se de la ruta i altura assignades va ser confós amb un avió enemic efectuant una maniobra d’atac i va ser enderrocat per un o més caces MIG. L’explosió i caiguda de la Vesna s’hauria produït doncs des d’aproximadament 800 metres.

Aquell mateix any, els responsables del Llibre Guinness, li van retirar el rècord i van comentar “sembla que vam ser enganyats per aquest muntatge com la resta de el món”.