Escriu Ángel S. Harguindey, a la seva columna a El País del 3 de maig de 2023, que ha fet un «màster en les pràctiques religioses dels jueus ultraortodoxos».

Com a jueu normal, que ha assistit d’alumne a diferents yeshivot, o acadèmies d’estudis jueus, i que està estudiant per a rabí, el primer que em sorprèn és això del «màster en pràctiques religioses dels jueus ultraortodoxos». Bé, en realitat no. Perquè el periodista televisiu aclareix que, aquest màster, l’ha fet a través d’una sèrie de Netflix, creada per dos israelians, i que això era «una cosa previsible, ja que van treballar conjuntament a la sèrie israeliana Fauda». Totalment previsible, claríssim. Pristi.

El problema és que, el que diu Harguindey, és una ximpleria. Bé, o no tant, ja que resumeix molt bé el Zeitgeist actual: s’assumeix que «formació reglada» és qualsevol vídeo de YouTube que expliqui qualsevol cosa. Des de com arreglar un escalfador d’aigua —jo vaig aprendre a fer-ho així—, fins a les obres dels filòsofs clàssics grecs, l’intensisme… perdó, l’existencialisme de Kierkegaard, o la teoria quàntica, passant per com afegir colors automàticament en un full de càlcul.

A ningú se li acut dir «he vist Arrels, i he fet un màster en el comerç triangular», o ajuntar-ho amb una marató de cap de setmana, veient Nord – Sud i Allò que el vent s’endugué, per obtenir un doctorat suma cum laude en esclavatge i estudis racials, amb menció especial en història de la Guerra Civil dels Estats Units. Dels qui no els agrada la història, ningú dirà que ha fet un màster doble avançat en enologia, i a més li han donat el títol de sommelier, gràcies a les nou temporades de Falcon Crest. Ni tan sols els de ciències són tan agosarats a dir que els han donat el doctorat en geologia i extracció de carburants fòssils després de veure Dallas. La céncia, com el pendoneig, no se ace sola, Sue Ellen!

D’altra banda, hi ha molta gent, moltíssima, que només ha vist sèries com Fauda, o Diamants tèrbols, o Shtissel, o Unorthodox, i et ve a tu, un jueu normal, que fa anys que estudies, a explicar-te i qüestionar-te el judaisme al complet, i a dir-te que:

a) ho estàs fent malament (perquè no vesteixes com ells, ni et pentines com ells, ni parles jiddisch com ells, ni menges com ells…)

b) a més de dir-te que no ets un bon jueu, igualment ets mala persona perquè mira aquesta gent, que roba, i, a més, maltracteu les dones, i et pregunta si ja has rapat i posat perruca la teva esposa. Sí. Ens ha passat.

A mi em sembla genial, la divulgació científica, a l’escola o a YouTube. També em sembla genial que la gent vulgui guanyar diners mitjançant la producció audiovisual. Però em sembla una ximpleria suprema creure que pel fet de veure una sèrie —de televisió o una sèrie de vídeos explicatius—, ja siguis un expert, i vagis dient que tal i que qual.

Així com algú sent la necessitat d’explicar-me la meva vida després de veure una sèrie, de la mateixa manera em veig empès a dir-li el mateix que li deia a les meves àvies, iniciant una gran gresca familiar, quan entaulaven una conversa amb el televisor: ÉS PEL·LÍCULA, IAIA!

Les sèries són ficció. I per molt fidels que intentin ser els seus productors, que ho són, sempre han de prioritzar algunes coses, alhora que en deixen altres al calaix. Es diu «vendre». Es mostra allò que ven, i el que ven, en el nostre temps, és la polèmica. El problema, de nou, és que en aquesta venda es confon la ficció pel·liculera amb la realitat. No només amb els ultraortodoxos, sinó també amb les pel·lícules de James Bond, que no fa gaire temps llegia, crec que al mateix diari, que el o la columnista parlava del «ressorgiment» de l’estil de vida de l’espia inventat per Ian Fleming: el gust pel luxe, les dones guapes i el seu maltractament, etc.. Igual que a les meves iaies, els dic que s’aturin un moment, i recordin que 007 és un personatge de ficció. Tot ell, personatge i situacions, és inventat. No existeix. Mai ha existit.

Les sèries i les pel·lícules, com la Viquipèdia, poden ser un molt bon punt de partida per estirar el fil i investigar temes. Però aquesta investigació s’ha de fer visitant fonts amb rigor. Serveix per al judaisme, la maçoneria, els espies, la Guerra Civil nord-americana i també tot el que no siguin contubernis falsament ocults a la vista de tots.

I si algú vol estendre aquest «màster» audiovisual en judaïsme, recomano la sèrie Srugim, un «culebrot» sobre les vides d’uns joves de la meva generació, que viuen a Jerusalem. Molt més representativa de la realitat, tant del judaisme com d’Israel. I també recomano Operation Mincemeat. Apareix un cameo de Fleming, escrivint l’esborrany del primer Bond. De nou, és pel·lícula. No us creieu tot el que surt a la tele.