Aquest manifest es va publicar per primer cop el 30 de maig de 2015 a la revista digital L’Endavant. Gairebé dos anys després la premsa està igual o pitjor. Per això el republiquem avui, que hem decidit instaurar el Dia Internacional del Silenci de Ràdio. Si estàs hi d’acord, fes-ne difusió.

Un reguitzell de merda empastifa el món: la indústria de les notícies. Contra aquest reguitzell de despropòsits, tertulians, opinadors, titulars i peus de foto que fan agafar ganes d’arrencar a córrer i no parar, quatre arreplegats creiem que és hora de dir prou.

Prou a enquestes fabricades, portades sorgides de ments delirants, notícies manipulades, retalls d’agència, connivència amb la corrupció, activisme de periodigne, defensors de la mentida, voltors sense cor, ni ànima i encara menys cervell… El que fa anys era El Contrapoder, avui en dia se’n desentén de forma explícita i prefereix esdevenir carronyaire i caníbal.

Fa temps que apunten maneres, però darrerament hem patit un parell d’esdeveniments que haurien de fer llum a qui no l’hagués vist abans: corredisses a un aeroport per filmar persones a qui pocs instants abans els havien comunicat la mort d’éssers estimats: pares, mares, marits, mullers, amics… Teories lisèrgiques inventant causes, perfils de tarat, raons i, fins i tot, alguna re-definició de les lleis de la física, de l’aerodinàmica i de la gravetat, així com de la psicoanàlisi.

Teories que en qualsevol país mitjanament civilitzat, com per exemple Zimbabwe o Nigèria, haurien causat l’acomiadament fulminant del seu perpetrador, però que en el món occidental no superarien un examen d’ESO (o sí… i no sabem què és el més preocupant), aquí omplien pàgines i programes. Muntanyes de bassòfia comentant muntanyes prèvies de més bassòfia, i embolica que fa fort.

Pocs dies després, un altre ‘tarat’ irromp en una escola en plan Joffrey Baratheon unleashed, assassina un professor suplent i la cosa acaba amb familiars i amics acordonant l’edifici per a allunyar-ne la marabunta de hienes, que ja demanaven explicacions i descripcions a nens i joves que havien estat testimonis directes d’un assassinat.

Diuen que el que és urgent ha desplaçat al que és important, però l’industria de les noticies demostra que el que és completament banal i demencial ha acabat desplaçant el que era urgent. L’ ànsia de ser el primer, de l’exclusiva, del “Jo Ho He Dit Primer”… porta engegar el ventilador de purins de Pandora i a despreocupar-se de l’escampada.

Diuen que “rectificar és de savis”. Si n’hem de fer cas i aplicar-ho a la Indústria de les noticies, ens sobren dits de les dues mans per comptar a aquests ‘savis’.

És hora de dir prou.

Prou a la creació de realitats paral·leles; prou als judicis populars en que la premsa és jutge, acusador, defensor i botxí; prou a jugar amb la vida de La Gent; i sobre tot, prou a que aquesta colla de sangoneres segueixin vivint a costa del contribuent.

Si volen jugar a fer castells de merda, que ho facin amb els seus propis diners, treballant, com qualsevol persona normal, perquè avui en dia els diaris ja no serveixen ni pa que no me pisen lo fregao.

Prou.

Proclamem la mort dels deus de la premsa i la destrucció del seu Olimp.

Nosaltres afirmem la nova divinitat de la persona més enllà dels voltors que cobren del negoci de la informació o de l’infern de les idees.

Exigim el silenci dels llops de corbata llampant i formes barroques.

Reclamem respecte al individu, el bé i el mal estan per sobre vostre.

Busqueu-vos una feina i, sobre totes les coses, deixeu-nos viure tranquils.