Die VII mensis octobris, anno a nativitate Domini MDL octavo

Los die y any desús dits, Mossèn Barthomeu Arguimbau, natural de la illa de Menorca, e Mossèn Miquell Negret, capità de infanteria, constituhits personalment en la Ciutat de Contestinoble, a hont stan detinguts en captivitat, en presència de Mossèn Johan Merthorell, Mossèn Rafel Bru, prevere, Martí Traver, Johan Aloy, ferrer, e Gabriel Mercadal, de Biniatzèn, naturals de dita illa de Menorca, e posats en la metexa captivitat, requeriren a mi, Pera Quintana, notari públich de dita illa de Menorca, liçet en la matexa captivitat detingut, que.ls fes acte de les diligències e vigilàncies que per ells són stades fetes, como a Regent e Capità, en la illa de Menorca, al temps que la armada turquesca se descubrí e al temps que posà lo çerco e siti a la vila de Ciutadella i baté y prengué aquella,

E primo, que lo die de Sanct Pera se trobava lo dit Regent en la vila de Mahó per fer la pague del castell de Sanct Felip, e partí de dita vila feta la pague e arribà en Ciutadella que passava la mitge nit.

Item, que l’endemà, çirca tres ores de die, tingué correu com se veya armada turquesca per grech y tremontana.

Item, que sebuda la nova, dexà lo capità Miquell Negret, qui mirava [e] entenia en la fortificació de la dita vila de Ciutadella, segons orde y lletres de su Real Alteza, e ell (==el) dit Regent, en compenya de Mossèn Guillem Merthorell, corregué les postes fins a Mahó e castell de boca de port, e açò per recullir la gent de Mahó, Alayor y Mercadal en dita vila de Ciutadella, axí com ne tenia orde y mandato de su Real Alteza.

Item, que arribat en Mahó, menà a la gent que.l seguís e recullís en dita vila de Ciutadella, e obtemperasen y obeïssen als manaments de su Real Alteza.

Item, que posats en camí obre de sinquanta hòmens de Mahó y los de Alayor, lo dit Regent se avanzà per esser més prompta en dita vila, pero provehir a la custòdia y deffensió de aquella, y arribà dos ores antes del die.

Item, que lo sendemà vespre, vist lo dit Regent e Capità que la armada turquesca asenyalava de posar çerco a Ciutadella, e que la gente de Alayor ere arribada e la gent de Mahó se tardava, determinaren enviar tres cavallés, ço és, Johan Perets, Ffrancesch Barçola e Anthoni Ponç, per a que fesen acaminar la gent de Mahó y lo restant de Alayor y Mercadal, no obstant que ja havia dexat a Mossèn Garau Gomila ab altres a les Ferraries per a recullir e donar presa a dita gent.

Item, vist que la armada l’altre die següent desembarcava artilleria e posava lo çiti e dita gent no arribava ne tanpoch nova ninguna de aquella, enviaren a Mossèn Rovaix Perets ab un cavall; e ab totes estes diligències no entraren en dita vila sinó quatre hòmens de Mahó, e de ningun cavaller se hagué nove ninguna ne correu ningú per hont encare vuy no.s sap si són morts o vius.

Item, que lo dit Regent e Capità, vent-se çercats dels inimichs, volgueren veure y entendre secretament quina gent havia dins la vila per a poder pelear, demenant a cada capità lista e nòmina de la gent que tenia, e trobaren que los de Ciutadella eren circa quatre-cens hòmens, y los de Alayor cent y deu, y los del Mercadal cent, y los de Mahó set o vuyt hòmens, que per tot eren sis-cens y vint hòmens, compresos quoranta soldats de la compenya del dit capità Negret.

Item, que la dita armada turquesca consistia en cent quoranta veles, tot galeres sinó sis o set galeotas, y aquelles armades de bona volla sinó sinch o sis de forçats; e trangué dita armada vint-y-quatre canons grosos ab los quals, set dies arreu, de die y de nit, donaren bateria e derrocaren la murada y bestions.

Item, tragué en terre dita armada quinze mil hòmens de pelea, los quals, de nit e de die, tenien circuïda dita vila.

Item, que stant axi circuhits, no dexaven los de dintre de ixir defora per una part y altre de la vila y tellar rames, y, a pesar dels inimichs, posar-les dins la vila y derrocar parets y lo que ere necessari.

Item, que tenint los inimichs principiades les trinxeas de hont havien a batre la murada, pensant los de la vila que ja la artilleria for allí, anaren sis hòmens ab claus y mertells per enclavar dita artilleria, e, a pesar dels inimichs, entraren en las trinxeas e no y trobaren la artilleria; e açò per orden del dit Regent y Capità.

Item, al temps que los inimichs batien la muralle incessantment y los de dintre los tiraven axí ab la artilleria com arcabusseria, metant molts dels inimichs, desencavalcant-los moltes peses de artilleria e desberetant-lost les trinxeas y bestions; e de altre part, no obstant que la gent ere poca, ab la ajuda de les dones y donzelles se fortifficaven y bestionaven ab rames, lenya y terre, llanes, matalasos y saques de robes y altres coses, y axí trebellaven de nit e de die, fins a caure en terre de pura son y cansacio; y en açò morien molts de les pedres que sortien de la muralle per los colps de la artilleria.

Item, que ab tant batre han derrocada molta muralla y tant arressada, asenyaladament al bestió dels Frares, que una bèstia y podie pessar; y de la altre part, junt al bestió de Sant Juhan, derrocada molta murada y lo metex bestió segat y llevadas les deffenças d’ell y del trabuch, que no.ns podíem aprofitar ne moure’ns sens perdre la vida, com de fet casi tots los artillés sien morts y molta altre gent en los dits bestions.

Item, que derrocada dita muralla, veent los inimichs la entrada tant fàcil, ab molta impetut y gran força de banderes [arremeteren] quatre vegades a la muralla batellant per a entrar, y los de [dintre] defensant valerosament la entrada, matant molts dels inimichs y prenent an aquells moltes banderes; de les quals quatre batalles, la darrera durà çirca tres ores, y axí moriren molts dels inimichs y foren forçats de retirar-se; y dels cristians foren tants los morts y nafrats, que no restaren sinó dos-cens hòmens per a pelear.

Item, que havent despesa la major part de la monició, se posà foch en la case de la Universitat, a hont se cremà tot lo restant de les monicions, ço és, pólvore, dardells y fil de ballesta; finalment, que no restà res per a resistir als inimichs.

Item, que stant lo dit Regent al bestió, tirant-se una peça de les nostres, aquella rebentà e dos troços de bronso feriren lo dit Regent e malnafraren aquell en lo segí e en lo costat, no obstant les quals naffres, lo dit Regent no ha dexada la bateria de nit ne de die, are a cavall, are a peu, menjant y bevent allí metex.

Item, que los jurats e capitans de dita vila e moltes altre persones principals, veent la molta força dels inimichs e la perseverança de aquells e com, no obstant que tenien la entrada tant fàcil, de nou feyan trinxeas y bestions per batre l’altre costat de mur de la part del portal d’en Sales, e veent los pochs que érem restats per a pellear y sens monicions, per hont no podíem bonament resistir a tanta força de inimichs, requeriren lo dit Regent y Capità que deguessen una nit desemperar y dexar la vila y ab algun bon orden anar-se’n, aportant-se’n dones y minyons, a la volta de Mahó. A què, lo dit Regent y Capità respongueren que, a bé fos veritat lo desús dit, no.ls aperexia bé dexar la terre, sinó deffensar aquella usque ad mortem, perquè axí convenia al servey de Déu y de llur Rey y senyor; però que ells no eren més de dos persones, y veyan lo poble comogut per a dexar la vila, y finalment, que ja dexaven la bateria per a posar-se a punt de ixir, y que puix era axí, que tots havien de ixir o no ningú; que los jurats los fesen acte públich com no.s feya de llur voluntat, y axí dits jurats feren dit acte en poder de March Anthoni Bonet, notari e scrivà de la Universitat.

Item, que essent dos ores de nit, tota la gent, axí hòmens com dones, se n’anaren al portal de Mahó per a ixir; e sabent açò lo dit Regent e Capità qui staven a la bateria, anaren allí e trobaren que ja obrien lo portal. Leshores enviaren tres hòmens ab jurament per la via que se’n devia anar la gent, perquè dubtaven no stiguesen los turchs en lo cami e no ferisen ab ells; los quals tres hòmens feren rellació que havien acaminat molt avant e que no y havia qui impedís lo camí; e lo dit Regent e Capità no satisfets ab llur relació enviaren altres tres hòmens ab jurament, qui feren la metexa relació. Lesores menaren que isquesen los de Alayor y Mercadal y que.s posasen en squadró per devantguarda, e que aprés anasen les dones e minyons, nafrats e gent inhútil, e ells (==els) dits Regent e Capità ab los altres hòmens anirien a la reteguarda; e havent ja ixida bona part de la gent, sentiren com la devantguarda havia ferit ab los turchs. Lesores feren tornar recullir les dones e minyons e los hòmens que pogueren tornaren en la vila.

Item, que en lo metí, tenint los turchs informació de tota cose per alguns que prengueren aquelle nit, arremeteren ab molta impetut a la murada, a hont trobant poca resistència y la entrada tant fàcil, entraren en dita vila, matant molts hòmens qui virilment resistien; e arribant los inimichs an el Born, se refferen alguns crestians qui feren tornar atràs los inimichs fins a la bateria; e sinó que eren molt pochs, ab lo adjutori divinal, los hagueren trets de la vila, perè com eren pochs y los turchs molts, no pogueren tant resistir, y axí entraren matant, sequejant y cremant ab molta crueltat.

Item, que cada nit, del primer die que.s pasà lo cerco fins al derre, que foren nou dies, un turch, en llengua castellana, cada nit cridava lo dit Regent e Capità anomenant aquells per llur nom requerint-los per part del Baxà e Capità general de la armada, que donasen la vila, offerint-los fer molta cortesia y dexar anar a ells y a molts altres; an el qual no fonch respost peraula ninguna, sinó que li tiraven de arcabusades allí hont lo sentien, avisat primer que fes allargo.

De les quals coses, axí veres y per mi, dit Pera Quintana, [notari], vistes y en aquelles sempre present y entrevenint, en [preséncia] dels dits testimonis les dites coses confesant y llohant [esser] veres, he fet lo present acte, encare que en terres ubi mihi non licet meum offitium artis notarie exerciri, sotescrit emperò de [mà] dels dits Regent, Capità y testimonis, en corroboració de la veritat. Suplicans, etc., licet, etc.

Jo, Barthomeu Arguimbau, loa y firma lo acte desús dit, a requesta mia fet, dia y any desús dit.

Digo yo, el capitán Negrette, que lo susodicho pasa ansí y otras muchas cosas que se hizieron por el regente y dicho capitán en servicio de su Magestat, las quales no se pueden escrivir aquí por el peligro que dellos se les siguiria, de lo qual se dará a su Magestat razón, si Dios fuere sevido.

MIGUEL NEGRETTE.

Jo, Joan Merthorell, dich que só estat present en las coses desús dites y passen axí en varitat, fet, dia y any desús dit.

Jo, Martí Traver, só estat present en totes les coses desús dites y pasen axí en veritat, fet, dia y any desús dit.

Jo, Refell Bru, prevere, só estat present en totes les coses desús dites y pasen axí en veritat, fet, dia y any desús dit.

Jo, Pera Quintana, notari, per quant Gabriel Mercadal, testimoni desús dit, no sab scriure, ab voluntant sue, firme lo desús dit.

Sen yal de mi, Pera Quintana, notari públich de la Illa de Menorcha, are emperè detingut en captivitat en la ciutat de Constantinoble, a hont he fet lo acte desús dit, lo qual lloa y firme los metexos die y any.