La primera setmana va acabar amb tot allò que va trobar a la farmaciola. Les píndoles pel TDAH del seu fill li havien donat un subidón bastant guai, el cervell se li va posar al 200 per hora, però sempre acabava molt nerviós i, a més, només va trobar 7 píndoles, les que havien quedat quan la dona va marxar de casa amb el nano. Al llistat de coses que l’estat considerava necessàries per sobreviure el confinament obligatori, no estaven ni les drogues recreatives, ni les medecines que es poguessin fer servir per a aquesta fi sense justificació d’un metge. Va provar de demanar Nolotil, queixant-se de mal de queixals i el van obligar a fer una videoconferència amb un dentista que el va informar que tenia una dentadura ben sana i que si, tenia dolor, amb un paracetamol ja faria. Va mamar-se l’ampolla de whisky i les dues de vi del lot de nadal de l’empresa i va estar borratxo i vomitant durant un parell de dies, però, novament, l’estat en la seva divina saviesa, havia limitat el consum i no apareixia a la llista de productes bàsics que podia demanar. Quedaven tres setmanes, TRES SETMANES i necessitava col·locar-se com mai ho havia necessitat.
—Puto confinament, puto virus i puto govern —Anava repetint mentre caminava les quatre passes del rebedor un cop i un altre.
Matar-se a palles li havia durat un parell de dies, a partir de la cinquena, la cigala li feia mal i el braç se li quedava entumit. Però veient porno, li va passar pel cap que internet tenia altres utilitats. Va googlejar i consultar la Viquipèdia buscant coses que pogués tenir a casa i que li servissin per proporcionar-se un high. De les primeres coses que va trobar van ser la cola, els dissolvents i coses semblants. Va provar amb la cola blanca que tenia per fusta i no li va servir de res. Va demanar-ne en la comanda del menjar i li van dur un tubet petit que li va durar mitja tarda, li va donar mal de cap i va estar fent-lo tossir tota una nit.
El gas d’uns pots de nata en esprai i un d’aire comprimit per netejar PCs que va trobar li van provocar un subidón bastant maco, però que li va passar en pocs segons deixant-lo encara més frustrat. I, com que hi havia racionament, no li permetien demanar més d’un pot de nata a la setmana.
La següent aposta era arriscada. Totes les webs que havia consultat aconsellaven ni acostar-se a qualsevol mena de floridura. Sobretot si era cànnabis el que estava florit. «El moho mata» va llegir en una web de fumetes de Salamanca. Però estava desesperat i pensava provar qualsevol cosa. De petit havia fet l’experiment que li havien explicat al cole de deixar una llesca de pa mullat a l’ampit de la finestra. En poques hores, el pa quedava cobert d’una capa filosa de colors ben brillants. Va sucar una barra sencera i unes llesques de pa de motlle i les va deixar al terra del balcó.
—Però que collons li foten al pa aquests dies que no es fa malbé mai. Fills de puta! —va cridar mentre li fotia un cop de peu al pa després de quatre dies sense resultat.
Res del que va provar va funcionar, llegums, verdures, fruita, galetes, xocolata… Així que encara va haver de recórrer a mètodes més dràstics: l’autoasfíxia. Va posar-se una bossa de plàstic al cap i va respirar el mateix aire fins a aconseguir una migranya de tres parells de collons. Després va venir el següent pas, hiperventilació, va ajupir-se i va respirar tan de pressa com va poder durant un minut i llavors es va aixecar de cop, va caure rodó sobre el sofà i va quedar-se adormit. Va aixecar-se ben descansat però dels putos nervis. El tercer pas li feia por, autoestrangular-se. No volia acabar com el paio de Kill Bill. Però després de dues setmanes sense drogues, qualsevol alternativa era mereixedora de respecte. Va prendre un cinturó, se’l va passar pel coll i va començar a estrènyer. Quan va començar a veure taques negres i al seu voltant les coses semblaven passar a tons grisos, va tenir la sensació que surava. Una cosa molt similar a la pau va envair-lo i, finalment, va tenir la sensació d’estar col·locat.
Quan els repartidors van portar-li la comanda i van trobar que encara no havia recollit la de tres dies abans, van sospitar que quelcom no anava bé. Els bombers van rebentar la porta i els mossos van entrar. Van trobar-lo al dormitori, cobert de vòmit, tan cagat i pixat que la fortor passava a través de la mascareta que vestien. Quan un dels mossos va acostar-se al cos per confirmar que era mort, va veure’l moure’s i va fer un salt enrere. El «mort» va badallar i amb un somriure d’orella a orella, va aixecar el braç per començar a estirar del cinturó que tenia lligat al coll.