Les paraules són importants. Sovint es diu allò que una imatge val que més que mil paraules, però les paraules mouen gent. Amb una simple paraula s’inicien revolucions i, segons com, es destrueixen vides. De fet, en moltes tradicions, el món es crea a través de les paraules. «Que hi hagi llum», són les paraules amb les que s’inicia la Creació.
A vegades diem una paraula volent-ne dir una de diferent. I quan algú ens pregunta, ens excusem: «ho sento, em referia a…». Però a vegades ens passem de llestos i posem més, o menys, paraules de les que es veuen, a la nostra boca. I quan ens descobreixen, «perdona, que vols dir, amb això? –Ah, no, em referia a…».
Construcció de la torre de Babel, Paris, segle XV
La qüestió és que les paraules signifiquen el que signifiquen. O ni això. Com a bon símbol, hi ha paraules interpretables i que fins i tot poden voler dir una cosa i el seu contrari.
També hi ha paraules que canvien de significat, contrari o no, segons com es pronuncien. Però hi ha pocs idiomes, almenys occidentals, on s’esdevingui això. L’hebreu, per exemple, n’és un. Dos cops al dia, es reciten tres fragments de la Torà on apareixen diferents manaments.
Un d’ells és el dels tsit-tsit, uns flocs o serrells que es posen a peces de roba de quatre cantonades. Hi ha dues paraules que s’han de recitar amb molta cura. Una és uzkhartém. En la forma transliterada, és a dir les paraules escrites tal com es pronuncien, es diu: «[…] uzkhartem et kol mitsvot Adon_i[…]». Que vindria a dir «[…] i recordareu tots els manaments de Déu […]». L’altra, poques línies més avall, és tizkerú: «[…] lemá’an tizkerú va’asitem et kol mitzvotai […]», que vindria a ser «[…] per tal que recordeu i compliu tots els manaments […]».
Ambdues paraules s’han de pronunciar amb cura, posant èmfasi en la z. Per què? Perquè si es pronuncien amb s, uskhartém i tiskerú, estarem dient «i us lucrareu amb els manaments…» o «per tal de lucrar-vos amb els manaments». I treure profit econòmic dels manaments és una cosa bastant diferent –a més de roí i execrable– de complir-los.
Com dèiem, les paraules són importants. Molt. De fet, són importantíssimes. I més ens valdria saber escollir-les amb molta cura. Per altra banda, també seria convenient que ens paréssim a pensar allò que volem dir, per tal de poder dir allò que pensem. Que això de deixar-nos endur pel moment, i garlar de forma gairebé diarreica, també és un error que cometem massa sovint.