Ofesos, desolats, abandonaven aquell espai sense oferir una darrera oportunitat. Després de massa anys en l’oblit, les paraules fugien cercant uns altres ulls, afamats, disposats a proposar una nova vida.
Articles
Articles
I ara, quan no sé ni quin temps tenim ni com anomenar-te encara, et dibuixo als meus llavis i assaboreixo el tast de cada lletra que et configura. Aturo el moment, respiro entranya endins. Observo incrèdula aquest nou món.
Articles
Estant sota aquest tel espès que m’ofega, i enrareix, l’aire que arreu em cobreix
de sobte, un glop d’alè d’un antic cavaller
que em transporta a una regió perduda, on el lament no té cabuda.
Articles
Arribo a la conclusió que ja en tinc prou de pàgines, ja en tinc prou de sostres. Repto a les instruccions mèdiques, familiars i probablement de la raó, i finalment em llevo en un trist intent d’encarrilar el dia.
Articles
La sala era plena de gom a gom. Quedaven dos minuts escassos per començar, però…
Articles
Les persones que deixen empremta no moren mai.
Articles
El dubte es va convertir en obsessió, i l’obsessió en dissort. La fantasia va superar la realitat, i de tant mirar amunt, cotxe i realitat projectada es van estampar.